El ball de bastons és una dansa popular de caràcter col·lectiu, molt antiga i àmpliament estesa arreu dels Països Catalans, així com en altres regions d'Europa i de la conca mediterrània. Sota aquesta denominació s'apleguen un conjunt de balls que comparteixen com a tret essencial l'ús d'un o dos bastons de fusta curts, que els balladors fan repicar rítmicament entre ells tot seguint una coreografia preestablerta i acompanyats d'una melodia tradicional, sovint interpretada amb instruments com la gralla, el flabiol, tamborí, o altres instruments segons la zona.[1]
La dansa es realitza generalment i de forma habitual en grups de 8 a 16 persones, disposades en dues rengles, tot i que també poden formar quadres, rotlles o altres disposicions coreogràfiques. La percussió dels bastons esdevé l'element més característic del ball, amb seqüències rítmiques que combinen moviment corporal, precisió i compàs, en un exercici de coordinació col·lectiva i expressivitat popular.[2]
Encara que el ball de bastons és especialment viu als Països Catalans, també es troben danses similars arreu d'Europa amb denominacions diverses: paloteos, paloteados, palillos, cobertores i palitroques a diferents punts de l'Estat espanyol; pauliteiros a Portugal; makil dantza al País Basc; la stick dance escocesa; les schwerttänze alemanyes, o la moreska eslava, entre d'altres. Aquesta universalitat formal, amb arrels sovint ritualitzades i comunitàries, conviu amb unes formes pròpies i singulars a cada context, com és el cas del ball de bastons dins la tradició catalana, on ha esdevingut una manifestació emblemàtica del patrimoni festiu.[3]
Històricament, el ball de bastons ha estat vinculat a celebracions de Corpus, festes majors i rituals festius de caràcter cívic o religiós, fet que ha propiciat una gran riquesa de variants locals pel que fa a les músiques, figures, indumentàries i instruments. Aquesta diversitat i singularitat configura un patrimoni coreogràfic i musical viu i molt arrelat al territori, amb diferències notables entre poblacions i comarques.[2]
Quant a la indumentària, de forma general els bastoners solen vestir amb un fons blanc (camisa i pantalons) sobre el qual es disposen elements ornamentals com faldellins o faixes, mocadors, cintes de colors, barrets i altres complements segons cada zona. Als camalls s'hi cussen picarols o cascavells, que accentuen el ritme del ball, i es calcen tradicionalment amb espardenyes.[2]
Tot i que els orígens del ball eren eminentment masculins, actualment hi ha una presència molt notable de dones dins les colles, i fins i tot existeixen agrupacions formades exclusivament per noies, fet que reflecteix l'evolució i adaptació del ball als temps actuals.[2]
Avui dia, es comptabilitzen més d'un centenar de colles actives al Principat de Catalunya, i el moviment es manté viu i en expansió. Bona part d'aquestes agrupacions estan integrades dins la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, entitat que vetlla per la promoció, la recerca i la dinamització d'aquesta expressió de cultura popular i tradicional catalana.[4]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2